Una de les meves passions és el Patí català. M'agrada el silenci de navegar a vela, a tocar el mar. Sobretot a les tardes, d'estiu, quan el soroll de la costa: el garbuix dels jocs de platja, el tren del Maresme i els cotxes, arriba llunyà.

2004/11/16

valenciano

Ahir llegia a l'Avui sobre les decisions salomòniques. Està clar que amb el tema de la llengua la decisió del govern català ha estat la de qui realment s'estima el seu patrimoni. De l'actitud del "senyor" Camps i el "Zaplana" només se'n desprèn una conseqüència: El PP no s'estima el Valencià.
La unitat de la llengua (amb la defensa de les varietats dialectals... però varietats dialectals i no contaminació españolista) és la única opció perquè el català-valencià-balear se'n pugui sortir, en un món on les minories ho tenen difícil i on els grans mitjans de comunicació, les multinacionals i alguns polítics ens voldrien a tots igualets, del mateix color, uniformats com a la Xina del Mao. El españolistes valencians ho saben, i amb la falsa defensa d'un Valencià independent del Català el que volen, és enfonsar-lo. El "divide i venceràs" de sempre, no podem compartir res, ni llibres de text ni textos oficials, fins a fer la llengua inviable econòmicament, provinciana i minoritària.
Senyor Camps, si us estimeu el Valencià, useu-lo! i no sigueu tant patètic.

No.. nosaltres no som d'eixe món.

Agregar a marcadores favoritos: